Sistema VKK-6

El tratge de compensació d’altitut VKK-6 es va començar a desenvolupar als anys 60 a l’antiga URSS a partir del model anterior, el VKK-4, éssent l’estàndar durant el anys 70. Portava sistema anti-G amb dues bufetes de goma i una de retorn, sistema d’anclatge a baixa gravetat, i permetia vols d’alçada amb temperatures extremes de -30 a +50ºC i acceleracions del rang de 10G. Es completava amb el conjunt de casc pressuritzat (a la foto també el porta, integra suministre d’oxígen, ràdio i ulleres de sol deslliçants) i casc interior lleuger GSh-6, per les mans guants de pressió PK-1 i pels peus mitjons KN-4. L’equip complet estava pensat principalment pilots de MiG-25 i MiG 23 per permetre durant uns 5 minuts vols per sobre del sostre operatiu de 50000 peus, augmentant la tolerància del pilot en missions que així ho requereixin, com espionatge i interceptació d’altres avions d’alta alçada com els SR-71. Encara segueix en ús a les FF.AA. de Cuba.

El nom de la màniga, Kabanov, pot correspondre (pel tipus d’equipament i era) a Konstatin Mikhailovich Kabanov. Pilot els 2 últims anys de la 2ª Guerra Mundial, volant al 539ª divissió d’atac amb el «tanc volador» IL-2, fent 103 sortides, destruint 158 ​​vehicles, 11 tancs, 6 peces d’artilleria, 27 bateries antiaèries, 9 magatzems i un tren de ferrocarril. Va rebre nombroses condecoracions, entre elles la d’Heroi de la Unió Soviètica i l’Ordre de Lenin amb la Medalla de l’Estrella d’Or.

Entre el anys 50 i 70 va ser pilot de proves a l’Institut de Recerca de la Força Aèria, ajudant d’enginyer i finalment cap d’enginyers. Va morir al 1979.